CARTOGRAFIA

La cartografia és una ciència que representa les superfícies geogràfiques de la Terra, d'altres superficies, etc., i es representa sobre un mapa.

Tipus de mapes


Els mapes es divideixen, bàsicament, en topogràfics i temàtics. Els topogràfics intenten reproduir el terreny de la forma més precisa possible. Els mapes temàtics s'han fet per mostrar un fenomen demogràfic, econòmic, cultural, etc.

Projecció cilíndrica


La projecció cilíndrica és qualsevol tècnica de projecció cartogràfica on els meridians són representats com a línies verticals
equidistants i els paral·lels com a línies horitzontals. La representació dels meridians es pot visualitzar si imaginem la projecció de la Terra en un cilindre (amb el seu eix coincidint amb l'eix de rotació de la Terra) que l'envolta i que posteriorment s'ha desplegat. Inevitablement, en totes lesprojeccions cilíndriques existeix un estretament Est – Oest a mesura que t'allunyes de l'Equador i que és màxim als Pols.

Archivo:Cilinderprojectie-constructie.jpg
Archivo:Cilinderprojectie-constructie.jpg


Projecció de Mercator

La Projecció de Mercator és una projecció cilíndrica que va ser presentada pel geògraf i cartògraf Gerardus Mercator al 1569. És molt utilitzada a la navegació per la facilitat de traçar sobre el mapa rutes de rumb constant, atès que la representació de la direcció i la forma és acurada. No obstant això, la mida dels elements geogràfics representats presenta certa distorsió: com a tota projecció cilíndrica, la representació dels meridians i paral·lels com a rectes perpendiculars entre si, genera un estretament est – oest dels elements geogràfics, que s'incrementa progressivament cap a latituds altes. A la projecció de Mercator, aquest estretament est – oest va acompanyat d'un estretament nord – sud d'igual escala, a diferencia d'altres projeccions cilíndriques que no mantenen les proporcions entre escales. D'aquesta manera, els mapes amb projecció de Mercator van exagerant la mida i distorsionant les formes dels elements geogràfics com més lluny de l'Equador se situen, essent pràcticament inutilitzables a partir de 70º de latitud.
external image 250px-Sinusiodal_earth_circles.pngexternal image 250px-Tissot_mercator.png (representació del que seria la terra fotografiada en un mapa pla)

Història

A l'Antiga Mesopotàmia es donen les primeres civilitzacions que mesuren els terrenys amb l'ajuda de la geometria i del gnòmon. En aquesta regió hi ha exemples de mapes de ciutats gravats en pedra.
Els grecs, que van ser els pares de la geografia, van desenvolupar les tècniques cartogràfiques. La Geografia de Ptolemeu va ser una obra que influiria en la represa de la cartografia en el segle XVI. En aquesta obra Ptolemeu va desenvolupar les projeccions cartogràfiques, o sigui, la forma de representar en una superfície plana l'esfera terrestre.
Els romans, en canvi, es van interessar més pel vessant pràctic de la cartografia. L'única obra que coneixem de l'època romana és un mapa itinerari, la Tabula Peutingeriana a través d'una còpia medieval [1]
En l'edat mitjana va haver una forta influència de la cosmografia cristina. Es creia, per exemple, que Jerusalem era el centre del món. Les formes més primitives de mapes medievals són els esquemàtics mapes en T. Hi ha, a l'alta edat mitjana obres força treballades com el mapamundi circular de Hereford.